{"id":58,"date":"2015-03-18T13:13:43","date_gmt":"2015-03-18T12:13:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.vovinam.cat\/?page_id=58"},"modified":"2025-03-31T10:16:43","modified_gmt":"2025-03-31T08:16:43","slug":"que-es-el-vovinam","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/www.vovinam.cat\/?page_id=58","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s el Vovinam"},"content":{"rendered":"<h4 style=\"text-align: justify;\">HIST\u00d2RIA<\/h4>\n<p data-pm-slice=\"1 1 []\">En la hist\u00f2ria del Vietnam, des dels reis Hung, a trav\u00e9s de m\u00e9s de 4000 anys, els avantpassats vietnamites van tenir, naturalment, t\u00e8cniques de combat s\u00f2lides per estabilitzar i salvaguardar el pa\u00eds. Els enregistraments sobre els tambors de bronze Ngoc Lu, Hong Ha i els gerros de bronze de Dao Thinh, mostren lluitadors amb armes de combat a peu dret o asseguts en diverses posicions, molt similars a les del Vovinam.<br \/>\nNo obstant aix\u00f2, el Vo (art marcial) vietnamita no va comen\u00e7ar a ser estructurat fins al segle III aC, en la dinastia An Duong Vuong. A la dinastia Thuc Phan, la boxa vietnamita i el combat de les mans (sense armes) eren molt coneguts. El Vo vietnamita estava en el seu cam\u00ed de desenvolupament.<br \/>\nPodem dir que el Vo Vietnam \u00e9s l&#8217;art marcial del poble, dif\u00f3s en tota la poblaci\u00f3, de vegades florent, altres vegades oblidat per\u00f2 mai interromput.<\/p>\n<p>A principis de 1930 un jove patri\u00f2tic amb esperit avan\u00e7at, va pensar que per v\u00e8ncer els francesos i reconquistar la independ\u00e8ncia es necessitaven ciutadans robustos i amb coratge, per donar suport als revolucionaris en el seu cam\u00ed cap a l&#8217;\u00e8xit. Llavors va decidir iniciar un moviment pugil\u00edstic per a la joventut vietnamita aprofitant el programa gimn\u00e0stic creat pels colonialistes francesos. Aquest jove home era el difunt Mestre Nguyen Loc.<br \/>\nHeretant de la fam\u00edlia el Vo (art marcial) tradicional no va quedar satisfet amb aquest llegat i va viatjar a trav\u00e9s del pa\u00eds per buscar i aprendre l&#8217;ess\u00e8ncia del Vo vietnamita. Al final, el 1938, despr\u00e9s d&#8217;haver apr\u00e8s totes les t\u00e8cniques necess\u00e0ries per a un m\u00e8tode d&#8217;an\u00e0lisi i de s\u00edntesi, les va sistematitzar, renovant amb esperit creatiu, exposant els principis fonamentals, els m\u00e8todes d&#8217;ensenyament. Les va codificar establint una base del Vo vietnamita. El va anomenar Vovinam (abreujament de Vo Vietnam: art marcial vietnamita). Aix\u00ed es va oficialitzar a Hanoi el 1938 l&#8217;art marcial Vovinam Viet Vo Dao, gaireb\u00e9 20 anys abans que es fund\u00e9s el Taekwondo a Corea.<\/p>\n<p>El 1940 el Vovinam va participar en el primer seminari organitzat pel govern colonialista franc\u00e8s (Ducouroy) per crear un programa per a la bona salut amb la finalitat d&#8217;allunyar de la resist\u00e8ncia als joves compatriotes. Des de la seva aparici\u00f3, el Vovinam va ser apreciat per la poblaci\u00f3 i va estar ben considerat pel govern colonialista. Dos anys despr\u00e9s, notant que molts joves revolucionaris havien seguit els cursos de Vovinam, el govern franc\u00e8s va prohibir el seu ensenyament.<br \/>\nEl 1945, des dels primers dies de la independ\u00e8ncia, el Vovinam organitzar classes de defensa personal a la capital de Hanoi creant una motivaci\u00f3: aprendre el Vo per a la resist\u00e8ncia. Van ser desenes de milers de joves, estudiants, alumnes i obrers els que van seguir aquestes classes.<\/p>\n<p>El govern franc\u00e8s no va acceptar la declaraci\u00f3 d&#8217;independ\u00e8ncia del Vietnam, proclamada aquest mateix any per H\u1ed3 Ch\u00ed Minh i va entrar en conflicte b\u00e8l\u00b7lic que va durar gaireb\u00e9 deu anys. La derrota dels francesos va acabar amb la divisi\u00f3 del Vietnam en dos estats: El Vietnam del Nord, amb govern democr\u00e0tic socialista; i el Vietnam del Sud amb govern de tipus occidental. A continuaci\u00f3 va comen\u00e7ar el conflicte Vietnam del Nord &#8211; Vietnam del Sud, demanant aquest \u00faltim ajuda militar al govern nord-americ\u00e0. Mentrestant, l&#8217;abril de 1960 va morir el Mestre Nguyen Loc, fundador del Vovinam, llegant al mestre Le Sang la direcci\u00f3 del m\u00e8tode. El 1963, el mestre Le Sang i el Consell dels Mestres van decidir modificar el nom de Vovinam, posant m\u00e9s \u00e8mfasi al sentit del Dao &#8220;el cam\u00ed&#8221;. El van canviar per:<\/p>\n<p><strong>VIET<\/strong>: poble del Vietnam<br \/>\n<strong>VO<\/strong>: art marcial<br \/>\n<strong>DAO<\/strong>: el cam\u00ed<br \/>\n<strong>VIET VO DAO<\/strong>: el cam\u00ed de l&#8217;art marcial vietnamita.<\/p>\n<p>Per\u00f2 com a homenatge al mestre fundador es van quedar tamb\u00e9 amb el nom original Vovinam, aix\u00ed que en l&#8217;escut apareixen a m\u00e9s del cercle de l&#8217;Am-Duong amb el mapa del Vietnam, les paraules &#8220;Vovinam Viet Vo Dao&#8221;. A Vietnam se l&#8217;anomena indistintament de les dues formes.<\/p>\n<p>En l&#8217;actualitat, el Vovinam Viet Vo Dao \u00e9s practicat en m\u00e9s de 30 pa\u00efsos i \u00e9s l&#8217;art marcial vietnamita m\u00e9s practicat al m\u00f3n.<br \/>\nNo confondre el &#8220;Vovinam Viet Vo Dao&#8221;, que es practica amb vestits blaus, amb el &#8220;Viet Vo Dao&#8221; que es practica amb vestits negres: s\u00f3n dues disciplines completament diferents.<br \/>\nAl Vietnam no existeix el Viet Vo Dao de vestits negres. El Viet Vo Dao amb vestits negres \u00e9s una invenci\u00f3 (1973 a Fran\u00e7a). Al Vietnam i a tot el m\u00f3n, l&#8217;\u00fanic Viet Vo Dao es practica amb vestits blaus.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>HIST\u00d2RIA En la hist\u00f2ria del Vietnam, des dels reis Hung, a trav\u00e9s de m\u00e9s de 4000 anys, els avantpassats vietnamites van tenir, naturalment, t\u00e8cniques de combat s\u00f2lides per estabilitzar i salvaguardar el pa\u00eds. Els enregistraments sobre els tambors de bronze Ngoc Lu, Hong Ha i els gerros de bronze de Dao Thinh, mostren lluitadors amb<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-58","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/58","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=58"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/58\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":354,"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/58\/revisions\/354"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.vovinam.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=58"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}